Els teus assessors en qualsevol tipus d'assegurances.
L'assegurança de vida és un producte essencial per a la protecció familiar, amb un preu, cada vegada més accessible però que no deixa de ser una despesa important més per a la nostra economia familiar.
Per aixó, moltes vegades existeix la temptació de tenir una cobertura petita, insuficient en el cas de necessitar cobrar-ho. Això és especialment rellevant si tenim deutes, especialment una hipoteca, que pot ser que sigui impossible de pagar amb els ingressos que quedin a la unitat familiar després de la defunció d'un dels seus membres.
Hem de pagar llavors de més? Si ho fem estarem pagant de més per un risc que desconeixem que vagi a ocórrer. És a dir, tindrem una despesa, d'importància moderada, que en cas de no produir-se el sinistre ens haurà portat a un ajust al nostre pressupost familiar. Per tot això, és molt important analitzar la quantia que ha de cobrir la nostra assegurança perquè compleixi perfectament la seva funció de protecció sense que sigui un llast per a la nostra butxaca, encara que la tasca no és senzilla.
Què cal tenir en compte
Una anàlisi detallada de les necessitats presents i futures ens portarà a determinar aquest capital necessari que hem de cobrir amb la nostra prima:
_ Si tens una hipoteca: En teoria, hem de cobrir el capital pendent que ens correspon. Per exemple, si la hipoteca és de 100.000€ i està al 50%, hem de cobrir 50.000€. Però aquesta circumstància és insuficient en molts casos. En molts casos, són els ingressos d'un dels cònjuges els que cobreixen una quantitat major. Per exemple si el sou d'un és el 80% dels ingressos familiars, hem d'elevar el percentatge de deute total que cobrim amb l'assegurança de vida.
_ Marge concorde al salari de l'assegurat: A més de cobrir tots els deutes, hem d'incrementar el capital per una quantitat superior. Després de la defunció d'un membre de la familia que aporta ingressos, moltes de les despeses es mantenen. Es necessita un temps per reorientar i ajustar les despeses a la nova situació. És recomanable cobrir amb l'assegurança un mínim de 2 o 3 anys dels ingressos de la persona morta per poder adaptar-se amb suficient marge.
_ Necessitats familiars específiques: La quantitat que assegurem no ha de ser un import fix. Una de les despeses que canvien al llarg del temps està en la protecció i benestar dels fills, especialment en la salvaguarda dels seus estudis (superiors o de postgrau). Augmentar la cobertura d'una assegurança de vida és més barat que fer-ho amb una assegurança específica per a estudis.
_ Ajustar els riscos de cada membre de la Unitat Familiar: En molts casos, l'assegurança de vida només la té un dels membres de la família, és un clar error. Si en parella els dos treballen i aporten el seu salari per cobrir les despeses haurien de contractar cadascun la seva assegurança de vida amb unes cobertures que segueixin l'especificat anteriorment.
Tampoc cal oblidar com l'edat determina la prima que paguem, per això, si per exemple, contractem una assegurança amb 30 anys i mantenim un capital en el temps ens trobarem amb importants pujades 20 anys després. Per aixó, sempre que hi hagi canvis en necessitats i cobertura hem d'anar adaptant la quantitat a cobrir.
Font: http://cincodias.com/2016/0/12/finanzas_personales/1455265079_050346.html